BCN Grup A / Tardor Hivern 2019-2020

Baixa el programa del Grup A de Trador Hivern 2019-2020

Enllaç al formulari d’inscripció: https://forms.gle/gGpQtzk9maUY4Tx36

Dimarts 

La seu dels dimarts pot ser modificada (es va informar a la cloenda dels curs anterior)

A10. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA. (10 sessions)
Catalunya, 1931-1939. República. Autonomia. Guerra Civil
A càrrec de Ramon AlquézarRamon Alquezar
Professor emèrit d’Història Moderna – Universitat Autònoma de Barcelona.
OCTUBRE: 15, 22 i 29; NOVEMBRE: 5, 12, 19 i 26; DESEMBRE: 3, 10 i 17
Horari: Dimarts de 10.15h – 12.00h
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via 592, 1er pis, 08007 Bcn
Els orígens i plasmació del republicanisme a Catalunya. La II República espanyola i l’autonomia de Catalunya. Llums i ombres del període republicà: un fracàs o una frustració?. La gestació de la revolta militar a Espanya i a Catalunya. La Guerra Civil com a paradigma contrarevolucionari i com a revolució fallida. La II República i el context internacional. La desfeta republicana i la implantació de la dictadura franquista.

G1. SOCIOLOGIA (1 sessió)
L’estructura social actual a Catalunya
A càrrec de Marina SubiratsMarina Subirats
Sociòloga, gestora pública i política catalana. Ha estat professora a la Universitat de Barcelona, Universitat de Wisconsin (Madison, EUA), i la Universitat de Califòrnia (Berkeley, EUA).
GENER: 14
Horari: Dimarts de 10.15h – 12.00h
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via 592, 1er pis, 08007 Bcn

H8. FILOSOFIA (8 sessions)
Amb les mans i la raó: filòsofes i creadores de l’Antiguitat al Renaixement
A càrrec de Rosa Rius Gatell i Georgina RabassóPHOTO-2019-06-27-21-28-48
Rosa Rius Gatell és professora titular del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. És especialista en filòsofes del Renaixement i del segle XX, com ara Simone Weil, Jeanne Hersch i María Zambrano.
Georgina Rabassó és professora associada del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. És especialista en filòsofes de l’Edat Mitjana i del Renaixement.AAuE7mBWpb5qXszzQ91HOFOhRWrZ-tY-SHpc46wswA=s900-mo-c-c0xffffffff-rj-k-no
GENER: 21 i 28; FEBRER: 4, 11, 18, i 25; MARÇ: 3 i 10
Horari: Dimarts de 10.15h – 12.00h
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via 592, 1er pis, 08007 Bcn
Nombroses dones de l’Antiguitat, l’Edat Mitjana i el Renaixement es van fer presents en el món amb una llibertat no prevista per l’ordre establert. Van modelar el seu saber en l’àmbit teòric i també en el pràctic, i es van servir tant de les mans com de la raó per escriure, esculpir i composar, per pensar, comprendre i imaginar. Les sessions del curs proposen una aproximació indisciplinada i simfònica a aquest corpus de textos, imatges, sons i idees, que constitueixen l’altre cànon de la tradició occidental.
Sessions:
1. Escribes, miniaturistes, orfebres: les dones als scriptoria medievals
2. Christine de Pizan i l’arquitectura política de la imaginació femenina
3. Diàlegs sobre l’amor entre l’Antiguitat i el Renaixement
4. Filosofar al jardí: de les epicúries a Moderata Fonte
5. Les dones en la revolució científica: Margaret Cavendish i el cercle de Galileu
6. Capacitats i fortaleses en l’art de Sofonisba Anguissola i Artemisia Gentileschi
7. Esculpir el cos en femení de la mà de Properzia de’ Rossi i Luisa Roldan
8. Les passions en la música de Francesca Caccini i Barbara Strozzi

Dijous

B3. CIÈNCIES DE LA COMUNICACIÓ (3 sessions)
A càrrec de Milagros Pérez Olivamilagros-perez-oliva.jpg
Periodista, especialitzada en societat i salut, sobretot en qüestions de bioètica i biomedicina. Ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria periodística a El País. Ha estat professora de periodisme i de comunicació científica en diversos postgraus a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
OCTUBRE: 17, 24 i 31
Horari: Dijous de 16.45h. a 18.30h
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via 592, 1er pis, 08007 Bcn
Les ‘fake new’ i la crisi del periodisme
La aparició d’internet ha canviat radicalment l’ecosistema mediàtic. Les noves formes de comunicació a través de les xarxes socials i l’accés gratuït a la informació han portat els mitjans de comunicació a una crisi gairebé existencial. A la davallada del model industrial s’afegeix la crisi de credibilitat del periodisme, que te un paper clau en la conformació de l’opinió pública. En aquest nou ecosistema, les fake news, els biaixos informatius i el periodisme de trinxera han fet perdre la confiança de la ciutadania en els mitjans de comunicació.
Emocions i política
La política es torna cada cop menys racional i més emocional. La sentimentalització de la política és una de les tendències més preocupants dels darrers anys. Els ciutadans tendeixen a escollir, no en funció d’un ideari, sinó de factor superficials i canviants. El relat es cada cop més important, fins a l’extrem que tots els partits tenen spin doctors encarregats de construir-lo. La aplicació de les tècniques de la publicitat a la política provoca canvis tant en la forma de comunicar la política com en la tria i comportament dels líders.
La metamorfosi del treball
El món del treball està canviant acceleradament. La robotització, la intel·ligència artificial i la digitalització substituiran el treball humà en molts dels actuals processos de producció. Encara que es poden crear nous llocs de treball en el sectors tecnològics en expansió i en l’àmbit dels serveis a les persones i l’oci, es preveu que no hi haurà treball per a tothom. D’altra banda, el sistema productiu de l’actual model econòmic comporta un creixement imparable de les desigualtats socials, de manera que els capes mitjanes tendeixen a desaparèixer i els pobres son cada cop més pobres. En aquest context, si el treball deixa de ser el mitjà per el que es canalitza la distribució de la riquesa, ¿com es podrà garantir la subsistència de la població?

C1. PREPARACIÓ A UNA ÒPERA (1 sessió)
L’òpera al S.XIX, després de Verdi, el verisme. Cavalleria Rusticana i Pagliacci
A càrrec de Pol Avinyópol Avinyó
Musicòleg, crític d’òpera i membre de la direcció del Gran Teatre del Liceu.
NOVEMBRE: 7
Horari: Dijous de 16.45h. a 18.30h
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via 592, 1er pis, 08007 Bcn
Verdi va eclipsar tots els compositor de la segona meitat del S.XIX a Itàlia, dos joves molt talentosos Pietro Mascagni
i Ruggiero Leoncavallo van obrir nous horitzons amb el Verisme, la realitat quotidiana dalt l’escenari.

D1. LITERATURA ( 1 sessió)
La novel·la històrica, un pont entre la ficció i la realitat
A càrrec de Maria Carme Rocamaria-carme-rocabw
Escriptora, Llicenciada en Història i en Filologia Catalana i guanyadora del 51è Premi Prudenci Bertrana 2018.
NOVEMBRE: 14
Horari: Dijous de 16.45h. a 18.30h
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via 592, 1er pis, 08007 Bcn
Des dels orígens, que les persones hem tingut la necessitat que ens expliquin històries. La manera ha anat evolucionant amb el temps i la novel·la n’ha resultat una bona eina.
Quan apareix, la novel·la històrica? Punts de partida. La novel·la traeix la història? A la recerca de l’equilibri: Argument versus esdeveniments. La importància de la documentació.

E4. MÚSICA* ( 4 sessions)
A càrrec de David PuertasDavid-Puertas-Esteve
Músic i periodista.
NOVEMBRE: 21 i 28; DESEMBRE: 5 i 12
Horari: Dijous de 16.45h. a 18.30h
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via 592, 1er pis, 08007 Bcn
La música ens acompanya cada dia: la que triem nosaltres i la que ens envolta perquè no hi ha més remei. Sovint ens deixem aclaparar per allò de “jo de música no hi entenc”, però, en el fons, tant se val: la música ens fa vibrar i deixem que ens entri, que ens emocioni, que ens faci aflorar records. Aquest seminari ens convida a apropar-nos a la música des d’una mirada oberta i transversal.
Sessió 1: Jo no sé res, sóc músic
Amb la participació de l’ escriptor, músic, periodista i coach Esteve Molero, autor del llibre “Jo no sé res, sóc músic.” on exposa la seva particular visió de la vida del músic des de totes les facetes: instrumentista, compositor, arranjador, gestor… Portarà el seu trombó i ens parlarà de les seves característiques.
Sessió 2: La música coral
Convidem Meritxell Tarragó, directora de cors i cantant, per parlar de la veu, de la tradició coral a Catalunya, de com és el dia a dia d’un cor amateur i, si ens atrevim, potser cantarem una mica i tot.
Sessió 3: 100 coses que has de saber de la música clàssica
Per gaudir de la música clàssica no cal saber gaire coses. Cal escoltar, obrir el cor i poca cosa més. Però conèixer alguns dels seus secrets ens ajudarà a gaudir-ne encara més: obres, autors, instruments, estils… Potser no arribarem a parlar de 100 coses, però ens hi aproparem.
Sessió 4: El Messies de Haendel
Ens aproparem a una de les obres cabdals del repertori simfònico-coral de tots els temps. El Messies és molt més que el famosíssim “Al·leluia”. Parlarem de l’autor, de la seva època i del significat d’aquesta música que ha transcendit l’entorn cristià per esdevenir patrimoni de la humanitat.

*Activitat complementària: concert “El Messies de Haendel” a l’Auditori de Barcelona, al desembre.

F3. PEDAGOGIA (3 sessions)
Teoria Integral i Educació Integral
A càrrec de Josep GallifaJosep Gallifa
Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. És catedràtic en Psicologia i Ciències de l’Educació a Blanquerna – Universitat Ramon Llull.
DESEMBRE 19; GENER 9 i 16
Horari: Dijous de 16.45h. a 18.30h
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via 592, 1er pis, 08007 Bcn
En aquestes sessions es presentarà un model per pensar i entendre integralment l’ésser humà: La Teoria Integral. Des d’aquesta teoria es presentaran les diverses dimensions de l’evolució humana així com les línies de desenvolupament en cada dimensió. S’integraran en el model presentat aspectes antropològics, filosòfics, psicològics, científics i espirituals, reunint els llegats de les tradicions pre-moderna, moderna i postmoderna.

Un cop presentada la racionalitat de cada dimensió evolutiva es presentarà un esquema per a la integració de les diferents dimensions: Un model d’integració de les ciències, les arts i humanitats, les organitzacions humanes i la consciència. Per realitzar aquesta integració es requereix de la consciència holística i el pensament integral.

Se’n veuran, com a exemple, algunes aplicacions a l’Educació: Escola/universitat, rols educatius, construcció de coneixement o elevació de la consciència. A l’Educació que es fonamenta en aquesta consciència se la denomina com a Educació Integral.

 

I2. LITERATURA I HISTÒRIA ( 2 sessions)
A càrrec d’Oscar CasasOscar casasbw
Docent i investigador de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC -UPC).
GENER: 23 i 30
Horari: Dijous de 16.45h. a 18.30h
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via 592, 1er pis, 08007 Bcn
Sessió 1: El majordom no sempre és l’assassí. Història i evolució de la novel·la negra
Durant la conferència es presentarà el començament i evolució d’aquest gènere literari, considerat per a molts un gènere menor però que requereix una gran tècnica literària així com un profund coneixement de la psique humana. Es parlarà d’Edgar Allan Poe i el seu mític inspector Dupin, Sherlock Holmes de Sir Arthur Conan Doyle i el no menys famós Hercules Poirot de la prolífica Agatha Christie. El detectiu gallec Pepe Carvalho de Manuel Vazquez Montalvan i a altres personatges d’altres tants escriptors de renom com Truman Capote, Andrea Camilleri o Georges Simenon. Es presentarà el procés creatiu d’aquest tipus de novel·les, el treball de recerca i de la dificultat de mantenir la intriga i l’atenció del lector durant tot el desenvolupament de l’obra, fent èmfasi que no és necessària la presència de sang i extrema violència per fer la novel·la interessant.
Sessió 2: Ser dona a l’antic Egipte
Aquest conferència pretén presentar la imatge que tenien els antics homes egipcis, sobre les seves pròpies dones, i el lloc que ocupaven en la seva societat. Normalment, es parla de l’excel·lent concepció que tenien les dones egípcies entre els seus homes, i de la gran llibertat de què gaudien respecte a altres societats del seu temps, o fins i tot posteriors. No obstant això, hi ha algunes ombres, que intentarem esvair.

J4. ANTROPOLOGIA ( 4 sessions)
Cultures Precolombines a l’ombra de la història
A càrrec de Francesc BailónBailonbw
Llicenciat en Antropologia Cultural, per la Universitat de Barcelona.
Especialitzat en la cultura inuit i guia cultural de viatges a l’Àrtic.
FEBRER: 6, 13, 20 i 27
Horari: Dijous de 16.45h. a 18.30h
Lloc: Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via 592, 1er pis, 08007 Bcn
L’Amèrica precolombina és un període historiogràfic que conforma la prehistòria i història del continent americà, des del Paleolític superior fins a la colonització europea. Durant aquesta època es van desenvolupar centenars de cultures i desenes de civilitzacions originàries al llarg de tot el continent.

Aquest seminari pretén introduir-nos en algunes de les cultures precolombines més fascinants del continent americà i que ens han deixat un extraordinari llegat per a la humanitat. Començarem amb les conegudes com a “cultures mares” precolombines: Olmeca a Mesoamèrica i Caral i Chavín de Huantar a la regió Andina. Continuarem amb la cultura del Mississippí i el seu màxim exponent, la ciutat de Cahokia. I acabarem amb les misterioses civilitzacions de San Agustín, Tayrona, Tierradentro i Muisca totes elles de Colòmbia.

En aquest curs de 4 sessions us proposem viatjar a l’Amèrica Prehispànica per conèixer algunes de les civilitzacions i cultures més interessants i desconegudes d’aquest important període històric.

1ª Classe: El poblament del continent americà. Les “cultures mares” precolombines: Olmeca (Mesoamèrica) i Caral i Chavín de Huántar (regió Andina).

2ª Classe: La cultura del Mississippí i Cahokia, la ciutat perduda dels Estats Units d’Amèrica.

3ª Classe: San Agustín, la cultura dels xamans jaguars i els hipogeus de Tierradentro.

4º Classe: Els muiscas, el poble del mite de «El Dorado» i Cultura Tairona: Chairama i la ciutat perduda de Teyuna.