BCN Grup / Tardor Hivern 2020-2021

Formulari d’inscripció aquí. (programa de Barcelona)

BAIXA EL PROGRAMA DE TARDOR – HIVERN DE BARCELONA 2020-2021 (PDF)

Dilluns

A1. MEDICINA ( 1 sessió)
Vida després de la vida

A càrrec de Manuel Sans
sans
Cap de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge i professor de Cirurgia de la U
niversitat de Barcelona.
Octubre: 19
Horari: dilluns de 10.00h a 12.00h
Es comenten les vivències i experiències que presenten malalts diagnosticats de mort clínica per diverses causes i que aconseguim recuperar amb mesures de reanimació cardio-respiratòries. Breu revisió de la bibliografia mundial. Després de valorar l’impacte psicològic que condiciona als malalts, es revisa els possibles mecanismes de producció tant des del punt de vista científic com quàntic. Conclusions finals.

C4. CINEMA I PUBLICITAT. (4 sessions)
Realització d’un espot publicitari
A càrrec de Judith ColellJudith-Colell (1)
Llicenciada en Història de l’Art i Certificate in Film per la Universitat de Nova York. Actualment és: vocal de direcció de «la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España»; secretària de la Junta de l’Acadèmia de Cinema Català; i professora i directora del Grau en Comunicació Audiovisual de Blanquerna – Universitat Ramon Llull de Barcelona.
Octubre: 26. Novembre: 2, 9 i 16
Horari: dilluns de 10.00h a 12.00h
En aquest curs treballarem la creació i realització d’un espot publicitari en pla seqüència. Escriptura, realització, look visual des d’un punt de vista molt pràctic, així com els factors d’influència què el condicionen.

F2. FILOSOFIA. (2 sessions)
Introducció a Plató
A càrrec de Natàlia Rodríguez Inda (UB) nATALIA rODRIGUEZ
Investigadora predoctoral del Seminari Filosofia i Gènere i d’ADHUC—Centre de Recerca, Teoria, Gènere, Sexualitat. Graduada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i amb un màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica (UB).
Novembre: 23 i 30
Horari: dilluns de 10.00h a 12.00h
Dues sessions on es tractaran diferents aspectes de la filosofia de Plató.
Alfred North Whitehead va afirmar que tota la filosofia occidental és una nota a peu de pàgina de la filosofia platònica. Si volem endinsar-nos en el camí del pensament, una bona forma de començar és a partir de Plató.
Plató va néixer el 427 aC. Deixeble de Sòcrates i mestre d’Aristòtil, es considera una de les figures més importants de la filosofia grega i de tota la filosofia occidental en general. Se segueix estudiant avui en dia: es produeixen tesis doctorals sobre el seu pensament i es mostra la vigència que, encara avui, té la seva obra.
Veurem les seves obres més destacables, com l’autor expressa el seu pensament (la forma dialògica està present sempre), la importància del mite, com articula la Teoria de les Idees (món sensible i món intel·ligible), la diferència entre ciència (episteme) i opinió (doxa), la seva explicació sobre la naturalesa i estructura de l’ànima (en el Fedó i en la República), el coneixement com a reminiscència i, per finalitzar, la seva teoria de l’Estat Ideal.
Treballarem textos per deixar parlar al mateix Plató i els analitzarem, tot precedit sempre d’una explicació esclaridora del contingut que es tractarà.

H9. HISTÒRIA MODERNA. (9 sessions)
Reflexió sobre les crisis
A càrrec d’Àngel Casals angel-casals-baixa_64_730x453
Historiador, catedràtic del departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona especialitzat en bandolerisme, història militar i formes de violència social.
Desembre: 14 i 21. Gener: 11, 18 i 25. Febrer: 1, 8, 15 i 22
Horari: dilluns de 10.00h a 12.00h
En el que portem de segle, la paraula “crisi” ha anat ampliant els seus significats pel conjunt de la població: de tenir un sentit bàsicament econòmic a finals del segle XX, cada cop més es parla de crisis socials i, cosa inèdita des de fa un segle, sanitària. Usant la història es veu que poden ser d’orígens i tipus diversos i, a més, que els seus efectes són molt plurals i no necessàriament negatius.

Exemples:
Com canvia la visió del món de la gent durant una crisi?
Quins canvis hi ha en els models i comportaments familiars.
Creences, ideologies i supersticions en temps de crisi.
Des de quins casos estudiarem les crisis?
Una perspectiva política: la caiguda dels grans imperis.
Una gran crisi de sistemes i valors a partir d’un desastre epidèmic, la del segle XIV.
Les crisis que no sabem si ho són: la del segle XVII.
Els canvis d’era: del món de les monarquies absolutes a les revolucions.

Temari
1. Qüestions de concepte
Els intents de la història per dotar d’un sentit al passat.
Definicions de crisi.
Existeix un model explicatiu?
Relació crisi-revolució.

2. Un model explicatiu: les crisis dels imperis
El cas de l’Imperi Romà. (S. III-IVdC).
L’Imperi Hispànic (S. XVII-XVIII).
L’URSS (1989).

3. Una gran crisi de sistema: la del s. XIV
La situació prèvia a la crisi.
El paper de la demografia.
El sector productiu: disminució de la renda o redistribució?
L’efecte en la societat i la política.

* * *

DIMECRES de NOVES VEUS DOCENTS

B2. FILOSOFIA. (2 sessions)
La mentida i la forma de la decisió
A càrrec de Pol Ruiz de Gaura (UB)POL RUIZ DE GAUNA DE LACALLEFotografia carnet(1)
Grau en Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona (Premi extraordinari de Fi de Grau) i cursant Filosofia a la UB
Octubre: 14 i 21
Horari: dimecres de 10.00h a 12.00h
El curs ofereix una aproximació al problema de la mentida des de l’ètica kantiana, tot mostrant com la mentida queda exclosa de la forma d’eticitat, no pas en nom de preteses causes suprasensibles o de quelcom suposadament inherent a la naturalesa humana, sinó perquè allò que comporta la mentida és formalment incompatible amb la forma d’universalitat exigida per la fonamentació d’allò ètic. Assumint, doncs, que “mentida” presenta en Kant un sentit acotat i restringit (és, diguem-ne, un nom (semi-)tècnic de la seva filosofia pràctica), ens proposem d’il·luminar la noció amb conceptes originats en la pragmàtica lingüística tardomoderna, conceptes que (creiem) són esclaridors de l’esmentada noció kantiana (en part, però no únicament, perquè pensem que allò centralment modern sols pot ser cabdalment entès des de la finitud de la modernitat, i.e. amb eines proporcionades per disciplines inequívocament pertanyents a la modernitat tardana). Un cop delimitat el sentit del terme “mentida” i justificada la seva peculiar pertinença al problema d’allò ètic (pertinença que consisteix, com s’ha indicat, en una necessària exclusió), s’esbossarà, finalment, per què tot el que s’ha dit exclou per principi que les consideracions fetes al voltant de la mentida i de l’ètica siguin transvasables a l’àmbit del dret (per què, en definitiva, la decisió –èticament entesa– i el problema de la mentida són inassequibles a la coacció jurídica).

D2. ART (2 sessions)
La utopia del “home nou” a Rússia
A càrrec de Lina Gorbaneva (UAB, UPF)Lina Gorvaneva
Grau en Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, Actualment cursant el Màster en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra.
Octubre: 28. Novembre: 4
Horari: dimecres de 10.00h a 12.00h
Fins a principis dels anys 1860, Rússia encara era un país feudal. La modernització del País i la necessitat del naixement d’un Home Nou estava ocupant les ments dels intel·lectuals russos. La transformació de l’home serà l’eix que articularà l’art, la política i la filosofia russes fins ben entrat el s. XX.
Temari:
1.1. La utopia social dels
pintors Ambulants
1.2. Pressentiments
apocalíptics de la fi de siècle i necessitat d’una revolució espiritual
2.1. La utopia de l’Home
Nou en el discurs de les avantguardes
2.1.1.
Futurisme
2.1.2.
Suprematisme

E2. SIMBOLOGIA. (2 sessions)
A càrrec de Jorge Rodríguez Ariza (UAB)jorge rodriguez arizajpg(1)
Doctor en Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat docent a la Universitat de Barcelona, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i la Fundació Universitària del Bages, entre d’altres.
Novembre: 11 i 18
Horari: dimecres de 10.00h a 12.00h

1. El simbolisme de la Verge Negra i el seu culte
Molt s’ha escrit i especulat sobre el fenomen de les verges negres. Tradicionalment el debat sobre aquesta qüestió sempre ha estat polaritzat entre els estudiosos que defensen el sentit simbòlic i original del color negre d’aquestes imatges de la Mare de Déu i aquells que advoquen per un ennegriment accidental i desproveït aleshores de cap sentit simbòlic. Tanmateix, tot sembla apuntar vers una realitat més rica i complexa que es presenta com un camí mig entre les dues hipòtesis clàssiques. Aquesta sessió busca oferir les eines imprescindibles per tenir una visió profunda i extensa d’un fenomen cultural que no pot entendre’s sense la reflexió sobre l’art sagrat, el mite i el símbol com a modes d’expressió de la feminitat sagrada.

2. Anàlisi i interpretació de les llegendes marianes
La majoria de les verges negres són peces que participen d’un fenomen més ample: les marededéus trobades. Més enllà de l’aspecte folklòric i sentimental, els relats que expliquen l’aparició miraculosa d’una imatge de Maria són veritables construccions mito-simbòliques on cap element resulta atzarós. Aquesta sessió busca brindar els coneixements fonamentals per saber interpretar el sentit de les figures que intervenen dins d’aquests relats. Així, l’arbre, la font o el toro seran punts de partida per conèixer certes qüestions simbòliques universals que, després, quedaran concretades i codificades dins del marc cristià, on seguiran expressant els seus valors perennes però aplicats a una religiositat particular. Aquesta és una de les grans virtuts del simbolisme: l’universal es pot fer concret.

G2. COMUNICACIÓ. (2 sessions)
Llums i ombres de la cultura participativa i la web 2.0
A càrrec d’Ester Villacampa (URL)Ester Villacampa(1)
Llicenciatura en Humanitats, Màster en Producció i Comunicació Cultural i Doctoranda en Comunicació – URL Blanquerna.
Novembre: 25. Desembre: 2
Horari: dimecres de 10.00h a 12.00h
La cultura participativa i l’entorn 2.0 ens han ofert a la ciutadania la millor de les oportunitats per expressar-nos a l’esfera pública. Les xarxes socials, doncs, esdevenen eines per a l’activisme i la visibilitat d’identitats marginals, alhora que obren la porta a un nou tipus de celebritat especialment popular entre la joventut, els influencers. Però qui són realment els i les influencers? En què es diferencien d’altres tipus de celebritats? Quines identitats representen i en quina mesura aquestes poden contribuir a una societat més igualitària? En aquestes sessions tractarem aquestes i altres qüestions, tot aproximant-nos també al costat fosc de l’actual ecosistema mediàtic digital.

I2. LITERATURA. (2 sessions)
Xahrazad: la vida, el relat, la mort
A càrrec d’Hypatia Pétriz (UB)Hypatia Petriz(1)
Grau de Filosofia a la Universitat de Barcelona.
Desembre: 16. Gener: 13
Horari: dimecres de 10.00h a 12.00h
Xahrazad, la narradora de les Mil i una nits, és un personatge complex, que suscita molts interrogants. En aquestes sessions n’atendrem alguns: com s’entrellacen relat i vida per evitar la mort? És Xahrazad una dona lliure o, pel contrari, segueix sotmesa a la bogeria del sultà? Com s’ha interpretat aquesta figura des d’Occident?
Ho farem mitjançant textos filosòfics i literaris contemporanis, resseguint els debats generats a partir d’aquestes preguntes (Cavarero, Said, Benjamin, Foucault, Borges…).

J2. FILOSOFIA. (2 sessions)
Oriol Alonso Cano (UPF)Oriol 3(1)
Doctor en Filosofia i grau en Psicologia. Ha estat docent a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat de Barcelona. Escriptor i articulista en diversos mitjans de comunicació.
Gener: 20 i 27
Horari: dimecres de 10.00h a 12.00h

1. Mirades sobre la violència: Cronenberg, Kitano y Tarantino
Tractar envers allò real significa, en gran manera, tractar sobre la violència. El nostre pensament, el nostre llenguatge, la nostra capacitat de representar la realitat, en definitiva, esdevenen construccions més o menys subjectives on intentem imposar una determinada realitat a la realitat. Així doncs, viure, pensar i parlar significa, en darrer terme, ser violents envers el que hi ha més enllà de la nostra subjectivitat.
Per a molts cineastes, representar la violència s’ha erigit en un mecanisme fonamental per intentar descriure la realitat de la natura humana i, per què no dir-ho, del funcionament d’allò real. Tant per a David Cronenberg, Takeshi Kitano i Quentin Tarantino, la representació d’el que és violent s’erigeix en un nucli central per representar la condició humana i l’engranatge definitiu de la realitat. Violència orgànica, absurda, poètica i catàrtica, és a dir, múltiples formes de dibuixar allò real per aquests autors i, per què no, per a nosaltres mateixos.

2. Recordar allò no viscut
Ser justos amb el nostre passat significa evocar-ho tal com ha esdevingut. Ara bé, aquesta prerrogativa és bastant utòpica (teòricament), ja que la nostra memòria és una construcció subjectiva on s’emmagatzema i es recorda a partir d’interessos, utilitats, sentit i significació… sent la nostra memòria, per moltes perspectives, el mite que ens expliquem a nosaltres mateixos per fer més transitable la nostra existència. Però com podem relacionar-nos de la manera més justa possible amb el que hem sigut? Relacionar-nos amb justícia amb el nostre passat és fer-nos justícia a nosaltres mateixos? Qualsevol record és un autoengany?

Tractarem la natura del record de la mà de diferents autors centrant-nos especialment en les perspectives de la psicoanàlisi contemporània, Walter Benjamin i, finalment, Giorgio Agamben.

K2. CIÈNCIES DE LA COMUNICACIÓ. (2 sessions)
A càrrec de Nina Surinyac (URL)NinaSurinyac_ok(1)
Grau en Publicitat i Relacions Publiques. Postgrau en Comunicació Digital. Màster Universitari en Estratègia i Creativitat Publicitàries. Becària d’investigació i doctoranda en Comunicació. Universitat Ramon Llull, Facultat de Comunicació Blanquerna.
Febrer: 3 i 10
Horari: dimecres de 10.00h a 12.00h

1.La marca ciutat: més enllà del disseny del logotip
París és romàntica, Milà té estil, Tòquio és moderna. Les ciutats i els països són transmissors d’experiències. Les ciutats competeixen pels turistes, els consumidors, les empreses, les inversions, etc., no només són un terreny geogràfic de persones amb identitat i cultura, també són marques.

2. Un nou concepte de ciutat: la smart city
Les ciutats de tot el món s’enfronten a un gran reptes en les pròximes dècades. Segons estimacions de l’estudi presentat per Nacions Unides l’any 2014, “World Urbanitzations Prospect”, el 66% de la població residirà en zones urbanes, fet que podria provocar dificultats a l’hora d’atendre les necessitats d’habitatge, provisió de serveis bàsics, proveïment energètic, infraestructures o transport. La resposta a aquest desafiament consisteix en un nou model de ciutat: les smart cities.

L2. CINEMA. (2 sessions)
Sobre Luis Buñuel
A càrrec de Pablo ViñamataPablo vinyamata
Doctorat en Història: Societat i Cultura per la Universitat de Barcelona.Tesis: “La obra mexicana de Luis Buñuel. Análisis de Los Olvidados (1950): su influencia en el arte cinematográfico y recepción crítica”.
Febrer: 17 i 24
Horari: dimecres de 10.00h a 12.00h
1.Del surrealisme a “Los Olvidados”.
2. De la seva etapa mexicana als seus grans èxits a Europa.