Martorell / tardor hivern 2020-2021

BAIXA EL PROGRAMA DE MARTORELL / TARDOR-HIVERN 2020_2021  (PDF)

20 i 27 d’octubre. 
La festa del pensament (en companyia de Jeanne Hersch)
A càrrec de Rosa Rius Gatell PHOTO-2019-06-27-21-28-48
Professora honorífica de la UB, integrant del Seminari Filosofia i Gènere i investigadora honorífica d’ADHUC – Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat.
Horari: 17.30h a 19.15h
Aquesta conferència girarà al voltant de la concepció que la filòsofa suïssa d’origen jueu Jeanne Hersch (1910-2000) té de la festa. Hersch concep la festa com una obra d’art, feta d’una matèria que és un fragment limitat de temps. Per a la creació d’aquesta obra és molt important el temps previ a la preparació, que ha de ser atenta i acurada. Així, per reflexionar sobre la festa, la filòsofa reflexiona també sobre altres qüestions com ara el temps, l’atenció, la cura, la fragilitat, l’alegria i el dolor.

27 d’octubre.
Pensar l’amor i l’erotisme des de la filosofia
A càrrec de Georgina Rabassó AAuE7mBWpb5qXszzQ91HOFOhRWrZ-tY-SHpc46wswA=s900-mo-c-c0xffffffff-rj-k-no
Doctora en Filosofia, professora associada del Departament de Filosofia de la UB i de la UPF (Menció “Doctor europeus”, Premi Extraordinari de Doctorat) i investigadora del Seminari Filosofia i Gènere i d’ADHUC.
Horari: 17.30h a 19.15h
La sessió tractarà de l’amor i de l’erotisme com a conceptes filosòfics. Per fer una reflexió profunda i crítica sobre alguns dels significats que se’ls dona al segle XXI, ens remuntarem als orígens i a la història dels dos termes. L’amor és en primer lloc i sobretot una experiència i, per tant, podríem dir que hi ha tantes idees de l’amor com persones. Tanmateix, no és en va l’esforç de pensar-lo en totes les seves vessants i formes: amistat, força còsmica, motor de coneixement…

3 i 10 de novembre
A càrrec de Vicenç Lozano vicenslozano2
Periodista i historiador.
Redactor de la secció d’Internacional de TV3 des del 1984. Ha treballat en altres mitjans de comunicació com El 9 Nou, Diari de Barcelona, El País, El Correo Catalán i la RAI. També ha cobert esdeveniments històrics com els Macrojudicis a la Màfia (1986) a Itàlia i els Estats Units i la guerra dels Balcans a Sèrbia i Croàcia (1991 – 1995) i Kosovo (1999).
Horari: 17.30h a 19.15h
La Màfia: el poder a l’ombra
Una visió de la Màfia crua i real a partir de la meva experiència professional en diverses etapes com a espectador privilegiat dels processos legals i dels macrojudicis fets als grans “capos” de la Màfia siciliana. Un recorregut per Corleone (el mític poble de El Padrino) on es pot comprovar que la realitat supera la ficció. He tingut el privilegi de realitzar diverses entrevistes al periodista Roberto Saviano, autor de “Gomorra”, que encara avui ha d’estar protegit les 24 hores del dia per la publicació del seu llibre. Una visió del fenomen mafiós a Itàlia, als Estats Units i a Europa (també a Catalunya), on jutges, periodistes i escriptors són víctimes del crim organitzat que compta amb la connivència dels Estats condescendents amb el fenomen mafiós.
Secrets del Pontificat del Papa Francesc
Un recorregut per l’actual Vaticà. Les intrigues i complots contra el Papa. L’ofensiva de la ultradreta contra el pontificat. La utilització dels escàndols de pederàstia. Com viu el Papa dins de la Santa Seu. L’agenda del Papa Francesc per als pròxims anys, post Covid-19. Tot farcit d’anècdotes personals i investigacions periodístiques rigoroses.

17 i 24 de novembre
A càrrec d’Oriol Alonso Cano Oriol 3(1)
Doctor en Filosofia i grau en Psicologia (UPF). Docent a la UOC i a la UB. Escriptor i articulista en diversos mitjans de comunicació.
Horari: 17.30h a 19.15h
No menjar-se a l’Altre
Vivim temps complexos. Ara bé, hem de ser curosos amb la noció de complexitat. Són moments complexos tant per les dificultats de la tessitura com per l’heterogeneïtat de les circumstàncies, heterogeneïtat que, per altra banda, pot dirigir-nos a diferents oportunitats que s’obren contínuament en el nostre futur. I és que la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19 posa sobre la taula tota una sèrie de qüestions que travessen de pam a pam la nostra existència, entre les quals sobresurt la de la responsabilitat. Però, si analitzem bé les coses, què significa ser responsables? Qui és responsable? De qui? Com i en quines circumstàncies podem parlar de responsabilitat?
Per tractar aquesta qüestió fonamental ens guiarem per les propostes filosòfiques de Jan Patočka, Emmanuel Lévinas, Jacques Derrida i finalment de Slavoj Žižek, per veure de quina manera podem articular una noció de responsabilitat que s’adeqüi als temps post-pandèmia.
Ideologia: visions del no-res
Estem en un món presumptament postideològic. Teòricament hi vivim des de la irrupció de la perspectiva postmoderna i de la materialització de diversos esdeveniments econòmics i polítics, des de les darreres dècades de segle passat, i que fan de qualsevol plantejament o aproximació ideològica un discurs escrit amb tinta ja molt desgastada i que intenta assolir uns objectius absolutament anacrònics. Ens movem en un món (l’occidental) prag-màtic, utilitarista, descarnat, en què hem de res
pondre de la forma més factible possible als diferents embats i cruïlles que se’ns plantegen en tot moment i que, en molts casos, són de naturalesa heteròclita. En una realitat com la nostra, en conseqüència, la ideologia hauria d’estar sepultada a les golfes dels conceptes desgastats tant per l’esdevenir esbojarrat dels temps com per la seva compulsiva utilització al llarg dels últims 150 anys (sobretot a partir de finals de segle XIX).
No obstant això, i si mirem les coses amb cert deteniment, s’observarà que no hi ha discurs més ideològic que aquell que nega l’actualitat i validesa de la ideologia. Per aquesta raó, veurem i analitzarem de quina manera el discurs de la ideologia s’estructura a partir de les propostes de Slavoj Žižek, entre altres autors. 

1 i 15 de desembre
L’art rus pensant la seva identitat
A càrrec de Lina Gorbaneva Lina Gorvaneva
Grau en Història de l’Art a la UAB.
Horari: 17.30h a 19.15h
En aquestes dues sessions farem un recorregut per l’art rus des de les primeres revolucions socials (s. XIX), fins a la Revolució bolxevic, a través de les preguntes que cada època genera al voltant de la “identitat russa”.
El primer dia tractarem la utopia social en la pintura realista i les qüestions espirituals dels simbolistes i en el segon veurem l’escena teatral russa d’avantguarda: d’una banda el futurisme i el constructivisme i de l’altra els Ballets russos de Diaguilev.

12 i 19 de gener
Dalí: visió psicoanalítica /Gala la musa de Salvador Dalí
A càrrec de Mercè Collell i Badia merce collell
Psicòloga Clínica i Psicoanalista, docent (UB)
Horari: 17.30h a 19.15h
L’obra d’aquest pintor se situa de ple en el corrent surrealista. Aquest corrent té els seus fonaments teòrics en els conceptes de la teoria psicoanalítica.
Dalí plasma en els seus quadres les seves pròpies imatges oníriques, el seu món intern és la seva principal font d’inspiració. Va crear el mètode paranoic-crític que s’inspira en el fenomen delirant com a font de creació. Analitzarem la seva vida i la seva obra.

26 de gener i 2 de febrer
Transició energètica: entre l’emergència climàtica i realitat socio-econòmica
A càrrec d’Alex Ivancic aleksandar-ivancic
Llicenciat en Enginyeria Mecànica i doctor en Ciències Tèrmiques.
Horari: 17.30h a 19.15h

9 i 16 de febrer
Las Sinsombrero: pensadores i artistes de l’Edat de Plata
A càrrec de Maria Elizalde Frez elizalde
Professora d’Autonomia del Pensament en el Centre d’informació i recursos per a dones (CIRD) i UB.
Horari: 17.30h a 19.15h
Són famosos els noms de reconeguts artistes de la Generació del 27 o a l’Edat de Plata, el moviment artístic i literari que es va donar a l’estat espanyol des de la segona dècada del segle XX fins al final de la Guerra Civil Espanyola. La creació de la Residencia de Estudiantes sota els valors de la “Institución Libre de Enseñanza” va donar espai a la formació d’una generació artística polifacètica que inclou Salvador Dalí, Federico García Lorca, Luis Buñuel, i un llarg etcètera d’aquesta anomenada Edat de Plata. Juntament amb ells, dones artistes i pensadores participaven del projecte cultural, de les quals ens ha quedat molt poca notícia: les pintores Maruja Mallo i Remedios Varo, les poetes Ernestina de Champourcín i Josefina de la Torre, les escriptores Concha Méndez, MaríaTeresa León i Rosa Chacel, o la filòsofa María Zambrano Alarcón.
Parlarem de totes elles i les situarem al lloc que ocupaven, de la recuperació de l’obra i el pensament que durant dècades ha restat ocult, veurem com l’ideal polític en matèria d’educació crea una generació d’artistes i intel·lectuals implicats en l’evolució del món i finalment accedirem a les obres d’aquestes dones modernes o “Sinsombrero” que van quedar al marge de les antologies i manuals d’art, de la literatura i la filosofia.