Premià de Mar / Primavera 2021

Enllaç al formulari d’inscripció de Premià de Mar: https://forms.gle/xMNSAiELYUsiAVya6
_ _

1 de març
Introducció a la conservació del patrimoni cultural en paper II
A càrrec de Laura Feliz-Oliverfoto_laura_feliz_oliver
Conservadora d’obra en paper de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Dilluns de 18.30h-20.15h
Aquest seminari, té com a objectiu donar a conèixer, des de la perspectiva del conservador-restaurador, la conservació del patrimoni cultural en paper, custodiat tant en institucions culturals públiques o privades (museus, arxius, biblioteques o galeries) com en fons particulars.

8 i 15 de març
Las Sinsombrero: pensadores i artistes de l’Edat de Plata
A càrrec de Maria Elizalde Frezelizalde
Professora d’Autonomia del Pensament en el Centre d’informació i recursos per a dones (CIRD) i UB
Dilluns de 18.30h-20.15h
Són famosos els noms de reconeguts artistes de la Generació del 27 o de l’Edat de Plata, el moviment artístic i literari que es va donar a l’estat espanyol des de la segona dècada del segle XX fins al final de la Guerra Civil Espanyola. La creació de la Residencia de Estudiantes sota els valors de la “Institución Libre de Enseñanza” va donar espai a la formació d’una generació artística polifacètica que inclou Salvador Dalí, Federico García Lorca, Luis Buñuel, i un llarg etcètera d’aquesta anomenada Edat de Plata. Juntament amb ells, dones artistes i pensadores participaven del projecte cultural, de les quals ens ha quedat molt poca notícia: les pintores Maruja Mallo i Remedios Varo, les poetes Ernestina de Champourcín i Josefina de la Torre, les escriptores Concha Méndez, María Teresa León i Rosa Chacel, o la filòsofa María Zambrano Alarcón.
Parlarem de totes elles i les situarem al lloc que ocupaven, de la recuperació de l’obra i el pensament que durant dècades ha restat ocult, veurem com l’ideal polític en matèria d’educació crea una generació d’artistes i intel·lectuals implicats en el l’evolució del món i finalment accedirem a les obres d’aquestes dones modernes o “Sinsombrero” que van quedar al marge de les antologies i manuals d’art, de la literatura i la filosofia.

12 d’abril
La festa del pensament (en companyia de Jeanne Hersch)
A càrrec de Rosa Rius GatellPHOTO-2019-06-27-21-28-48
Professora honorífica de la Universitat de Barcelona, integrant del Seminari Filosofia i Gènere i investigadora honorífica d’ADHUC–Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat.
Dilluns de 18.30h-20.15h
Aquesta conferència girarà al voltant de la concepció que la filòsofa suïssa d’origen jueu Jeanne Hersch (1910-2000) té de la festa. Hersch concep la festa com una obra d’art, feta d’una matèria que és un fragment limitat de temps. Per a la creació d’aquesta obra és molt important el temps previ a la preparació, que ha de ser atenta i acurada. Així, per reflexionar sobre la festa, la filòsofa reflexiona també sobre altres qüestions com ara el temps, l’atenció, la cura, la fragilitat, l’alegria i el dolor.

19 d’abril
Pensar l’amor i l’erotisme des de la filosofia
A càrrec de Georgina RabassóAAuE7mBWpb5qXszzQ91HOFOhRWrZ-tY-SHpc46wswA=s900-mo-c-c0xffffffff-rj-k-no
Doctora en Filosofia, professora associada del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra (Menció “Doctor europeus”, Premi Extraordinari de Doctorat) i investigadora del Seminari Filosofia i Gènere i d’ADHUC–Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat.
Dilluns de 18.30h-20.15h
Aquesta sessió tractarà de l’amor i de l’erotisme com a conceptes filosòfics. Per fer una reflexió profunda i crítica sobre alguns dels significats que se’ls dona al segle XXI, ens remuntarem als orígens i a la història dels dos termes. L’amor és en primer lloc i sobretot una experiència (com succeeix amb altres conceptes) i, per tant, podríem dir que hi ha tantes idees de l’amor com persones. Tanmateix, no és en va l’esforç de pensar-lo en totes les seves vessants i formes: amistat, força còsmica, motor de coneixement.

10 i 17 de maig
Transició energètica: entre l’emergència climàtica i realitat socio-econòmica
A càrrec d’Aleksandas Ivancicaleksandar-ivancic
Llicenciat en Enginyeria Mecànica i doctor en Ciències Tèrmiques.
Dilluns de 18.30h-20.15h

La nostra manera de viure ha causat uns problemes ambientals reals, d’una magnitud planetària. El que fins fa pocs anys era un impacte “llunyà”, referent a un clima global poc tangible, s’ha traslladat al nostre entorn proper.
Les notícies sobre les concentracions del CO₂ a l’atmosfera o sobre la reducció de casquets del gel polar fins fa res ens arribaven quasi com curiositats científiques. Però, de cop i volta aquests canvis estan castigant el nostre medi immediat: pol·lució atmosfèrica, borrasques, incendis, sequeres, etc. L’emergència climàtica ha entrat en la nostra vida quotidiana per quedar-se.
Una bona part d’aquest impacte ambiental està relacionat amb el consum d’energia. D’aquí que necessitem una transició energètica a marxa forçada. Una transició energètica es defineix com un canvi substancial en l’estat d’un sistema energètic, més enllà d’un canvi en una tecnologia o només d’una font d’energia. La transició energètica que estem vivint en primera persona no és la primera transició que ha experimentat la nostra societat. Però, no és una evolució “natural” dins del marc tecno-econòmic establert com ha passat amb les transicions anteriors, és un procés dirigit que requereix una acció política perquè es realitzi en un temps acotat. La present transició energètica representa un camí cap a fonts lliures d’emissió de carboni i cap a una democratització d’energia. Però, passar a una societat que funcioni a base d’energia renovable és un repte enorme en termes tecnològics, econòmics i socials. És segurament un dels majors desafiaments que té la humanitat per al segle XXI; en la seva superació tots hi podem contribuir.

7 de juny
Sir Lawrence Alma-Tadema, un pintor victorià transportat al món grecoromà
A càrrec de Muntsa LamúaM.Lamua Photo
Historiadora de l’Art per la UB, Presidenta de l’A12ERI i d’AFOPA (Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya).
Dilluns de 18.30h-20.15h
Perfeccionista fins a l’excés, la seva obra va seduir a tota una societat victoriana, delerosa del plaer de la “fugida” i per envoltar-se d’una bellesa sublim.

Juny 14 de juny
Mirant al 2060
A càrrec de Santiago Niño BecerraSNB_ByW copia
Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i catedràtic de la IQS School of Management a la Universitat Ramón Llull.
Dilluns de 18.30h-20.15h
L’any 2015 l’OCDE va publicar diversos estudis en els quals prenia com a punt de referència l’any 2060 i situava en aquest any l’evolució d’una sèrie de paràmetres econòmics i socials. La conclusió a la qual arribaven aquests estudis era la de que el planeta no va a millor.